Per la gràcia de Déu per la gràcia de Déu, un despertar espiritual que em conduiria a una vida més rica, plena i productiva. En aquell moment, en gratitud, vaig demanar humilment que se'm donés els mitjans i el privilegi de fer feliços els altres a través de la música
En un resum minimalista de la història del jazz, ell estaria sens dubte entre els cinc o sis músics més determinants en la història del jazz.
Els seus millors anys van ser els que van de 1955 a 1967, període en el qual va donar una nova forma al jazz modern i va influir en generacions de músics. La quantitat d’enregistraments de Coltrane és sorprenent. En aquells dotze anys Coltrane va llançar unes cinquanta gravacions com a líder i en va aparèixer a dotzenes més dirigides per altres músics. És tingut com un dels músics de jazz més importants i influents, i a més com un dels pocs innovadors de veritat del saxo tenor, junt amb Coleman Hawkins, Lester Young o Sonny Rollins, que van canviar completament les perspectives de l’instrument.
Estava tocant pel seu compte, durant l’estiu de 1955, quan va ser cridat pel trompetista Miles Davis. Davis, l’èxit del qual durant els darrers quaranta havia estat seguit per uns quants anys de baixada, era de nou en actiu i estava a punt de formar un quintet.
Coltrane aprofitaria molt d’allò que havia après amb Davis i John Gilmore a l’hora de portar els seus propis grups: permetent als músics fer solos i improvisar amb les seves pròpies sensibilitats i, al mateix temps, evitant comprometre el compromís amb el públic i mantenint-se al marge de la premsa. L’estil de Coltrane en aquell moment era loquaç i els crítics deien que la seva manera de tocar era enrabiada i aspra.
L’anomenat Quartet Clàssic amb McCoy Tyner, Garrison i Elvin Jones va fer un treball de recerca espiritual. Coltrane ràpidament va desenvolupar un estil de tenor abrupte, de vegades espontàniament agressiu que tenia tota la densitat de Giant Steps, però res de les seves estructures formals. Va ser aquest grup el que va fer el conegut A Love Supreme el 1964. Després d’acabar el seu contracte amb la discogràfica Atlantic Records, el maig de 1961 amb l’àlbum Ole, Coltrane s’unia a la debutant Impulse!
El darrer període musical de Coltrane es caracteritza per un interès creixent pel free jazz que encetaven músics com ara Cecil Taylor o Albert Ayler, que el va influir en l’estil del seu darrer període. De fet, Coltrane va protegir molts joves músics de free jazz (Archie Shepp, posem per cas) i, sota la seva guia, Impulse! va esdevenir la companyia capdavantera del free jazz.