
No sé on va el jazz. Potser se'n va a l'infern. No pots fer que res vagi enlloc. Simplement passa.
Pocs cops l’adjectiu “únic” és tan cert com en aquest cas. Un artista singular, iconoclasta, i com sol ser habitual en els avantguardistes, mal comprés i rebutjat inicialment. Més tard es va comprovar el seu excepcional treball i constatar que mai va deixar d’evolucionar.
Un dels fundadors del Bop en el Minton’s s’encarregaria de racionalitzar i estructurar l’estil i ensenya per on havia de seguir. Avui Thelonious Monk.
No he pogut evitar escollir aquest tema.

Segueix sent una pàgina de molt bona qualitat. Us felicito