La reina de la Morna. Poques persones es vinculen tant amb el seu país. I en són el seu símbol més conegut.

Era anomenada la diva dels peus descalços, a causa del costum de presentar-se descalça sobre els escenaris, en solidaritat amb els sense sostre i les dones i nens pobres del seu país.

La seva vida està lligada al barri de Lombo, als voltants de la caserna de l’exèrcit portuguès, on va cantar amb compositors com Gregório Gonçalves.

A setze anys,  va començar a cantar en bars i hotels i, amb l’ajuda d’alguns músics locals, va guanyar més notorietat a Cap Verd, i va ser proclamada la Reina de la Morna.

Amb l’enregistrament de l’àlbum Miss Perfumado el 1992 va aconseguir vendre 300 000 discs a escala mundial i incloïa una de les seves cançons més famoses, Sodade.

El blues capverdià de Cesária Évora parla de la llarga i amarga història d’aïllament del país i del comerç d’esclaus. Així com de l’emigració, ja que es diu que el nombre de capverdians que viuen a l’exterior és més gran que la població total del país. La diàspora capverdiana.

La veu afinada de Cesária Évora, acompanyada d’instruments que donen un toc malenconiós, ressalta el fet emocional en la seva música, i els oients que no entenen la seva llengua obtenen percebre les emocions en les seves cançons.

Escoltem doncs la seva peça més famosa.