Un dels exponents d’una versió més atrevida i electrificada del so cru i sense talls del Delta blues. Va ser un dels pocs músics de blues que tocaven la mandolina. Va guanyar un premi WC Handy el 2003 al millor àlbum de blues acústic. 

Quan era adolescent, va començar a tocar la guitarra elèctrica, atret pel so urbà de BB King. Va ser sobrenomenat The Oil Man, a causa del seu treball com a conductor de camió de Shell Oil.
El seu primer treball professional, a part de la banda del seu pare, va ser amb Earnest Roy, Sr., CV Veal & the Shufflers i Johnny Dugan & the Esquires. El primer àlbum en solitari de Johnson, The Oil Man, incloent-hi la cançó Catfish Blues, va ser llançat per Earwig el 1987.

Va ser honrat pòstumament amb una placa al passeig de la fama de Clarksdale l’agost de 2011.

A la foto es poden veure dos retrats dels seus referents, Charlie Patton i Tommy Johnson,