Com a ésser humà era, i per aquest ordre, un ionqui, una mala persona i un sublim trompetista. Si, demolidor. Normalment, es busca en parlar de mites alguna excusa per amagar un mal caràcter, una raresa. En el seu cas no.

Però com aquí només parlem de música direm que era un home tocat per la divinitat i el geni. Era bo, molt bo i sense esforç arribava on la majoria ni tan sols albiraven arribar.

Bopper líric. Va triomfar fins i tot essent escollit com millor trompetista per davant de Dizzyi de Miles (aquest no li va perdonar mai).

Escolatar-lo és estar al paradís, però la seva vida va ser un infern.

Chet Baker.