És un dels principals pianistes del post bop influenciat principalment per Tommy Flanagan i Wynton Kelly, però també per Thelonious Monk, Art Tatum i McCoy Tyner.

És conegut pel seu estil líric i flexible. Va saltar a la fama musical quan va tocar el piano al quartet de Dizzy Gillespie en els anys seixanta. Ha treballat amb centenars de músics de primera fila, com Yusef Lateef, James Moody, Joe Henderson, Freddie Hubbard, Buddy Rich, Ron Carter, Chet Baker, Benny Carter, Stan Getz, Regina Carter i Ornette Coleman. Colidera el grup Sphere i ha liderat els seus propis grups en actuacions i enregistraments.

El 1991 Getz i Barron van actuar en duo durant quatre nits seguides al Cafè Montmartre de Copenhaguen: la música va ser gravada i editada per EmArcy amb el títol People time. És l’actuació póstuma d’en Getz. I uns concerts memorables. Aquí un bocinet.