Quan el 1977  Mike Howlett (baix i veu), Sting (baix i veu), Stewart Copeland (bateria) i Andy Summers (guitarra) van formar la banda Strontium 90. El primer disc del grup es va anomenar Strontium 90: Police Academy. D’allà va néixer el nom de l’agrupació que després el portaria a la fama: The Police.

Tot és espectacular i gran en aquest grup de rock anglès format a Londres el 1977. Durant la major part de la seva història, la formació va consistir en el compositor principal Sting (veu principal, baix), Andy Summers (guitarra) i Stewart Copeland (bateria, percussió). The Police es va fer mundialment popular a finals de la dècada de 1970 i principis de la de 1980. Emergint en l’escena New Wave britànica, van tocar un estil de rock influenciat pels gèneres punk, postpunk, reggae i jazz.

Milionaris en vendes i èxits, són considerats com un dels cent millors grups de tots els temps. Han venut més de 75 milions de discos, cosa que els converteix en una de les bandes amb més vendes de tots els temps.

L’últim concert oficial de The Police en la seva etapa original va ser el 4 de març de 1984 a Austràlia a l’última data de la gira del disc Synchronicity. Les tensions i egos entre els diferents components van provocar la dissolució del trio encara que mai no van emetre un comunicat sobre la seva dissolució. Sting va iniciar una carrera en solitari el 1985 plena de triomfs comercials on hi havia lloc per al pop amb influències jazz, soul i rock. Copeland es va orientar, entre altres projectes, cap a la composició de bandes sonores, mentre Summers va agafar el camí del rock progressiu.

Cal comentar que tot i l’avassalladora figura de Sting, The Police era molt més que ell.

El seu estil en termes generals es defineix com a New Wave , no obstant això, durant tota la seva carrera van mantenir fortes influències del reggae, a més d’incloure elements del jazz, funk, soul i pop en algunes de les seves cançons. Van finalitzar la seva carrera amb un disc reconegut com el seu millor treball, tant per la crítica com pels seus fanàtics: Synchronicity , en el qual es troba un dels seus temes més coneguts, número 1 a tot el món, Every Breath You Take. Tema que per certa queda molt lluny de ser una cançó romàntica, si no que és una denúncia del domini d’una persona sobre una altra.

Per cert, Sting es diu realment Gordon Summer. Sembla que el malnom prové perquè acostumava a anar amb un jersei amb ratlles negres i grogues com una abella o vespa.