És esmentat usualment com un dels més grans del blues i constructor del so de Chicago. La seva forma de tocar l’harmònica va ser tan revolucionària que és directament comparable al que va fer Jimi Hendrix amb la guitarra o Charlie Parker amb el saxo, aconseguint sons, frasejos i expressionisme a nivells inimaginats per a l’època, marcant un estàndard per sempre.

El to, la frescor, la creativitat, l’espurna, la innovació, el so, tot això i molt més ho tenia el gran Little Walter. La seva influència és impressionant en el desenvolupament de blues, des de Jerry Portnoy fins a Paul Oscher o Kim Wilson han begut de les seves fonts i s’han amarat de les frases i els riffs d’aquest monstre que va ser Little Walter.

Little Walter fa un pas transcendental a la seva carrera quan el 1948 s’uneix a la banda del mestre Muddy Waters. Per fer sentir el so de la seva harmònica entre el so de guitarres amplificades, Walter, igual que altres harmonicistes del seu temps, va amplificar el so de la seva harmònica, però a diferència d’aquests que només el feien servir per amplificar el volum, ell experimentava amb tota mena sons.