El Jazz realment tractar d'incloure-ho tot. Sempre ha estat la música popular. Però també per tocar i cantar el meravellós de jazz cal prendre riscos.
Com a carta de presentació i a causa del seu to de veu, és freqüentment associada a Billie Holiday. Altres afirmen que té el timbre de Billie Holiday, la vocalització d’Anita O’Day i el fraseig de Bessie Smith.
La música que solia sonar a casa era el jazz de Nova Orleans, ciutat de procedència del pare. Durant la seva infantesa, ensenyaria la seva filla a tocar l’ukelele i juntes interpretaven cançons infantils.
Peyroux va començar a cantar a quinze anys, quan va descobrir músics de carrer al Barri Llatí de París. A divuit anys, cansada d’actuar al carrer arreu d’Europa, es va traslladar a Nova York on va començar a actuar als clubs.
El 1996 va fer el salt a la música com a professió, amb el seu primer disc Dreamland. El disc consistia en versions de clàssics del jazz i tres temes originals. Dreamland, va ser rebut amb bones crítiques i entusiasme, en veure una persona tan jove cantar a la perfecció el jazz més clàssic.
Peyroux té pànic escènic i troba difícil actuar a llocs grans, arribant a amenaçar de deixar la professió si l’obliguen a actuar a llocs massa grans.
Actualment, resideix a Brooklyn, Nova York, al mateix edifici que la també artista de jazz, Esperanza Spalding.
Madeleine Peyroux té una relació difícil amb la fama, fet que l’ha portat a guanyar-se els qualificatius d’artista temperamental i difícil. Però aquí estem per escoltar-la.