Saxofonista, clarinetista, flautista i arranjador nord-americà de jazz. Un músic poc conegut que cal valorar. Va tocar a diverses big bands, com les de Jimmy Dorsey o Buddy Rich i s’uní, el 1949, als Second Herd de Woody Herman. Fou Herman qui adaptà un tema compost per Giuffre el 1946, quan estava a la banda de Gene Roland, Four Brothers, i el va convertir en un dels clàssics premonitoris del jazz de la Costa Oest i el cool. Els quatre eren la secció de saxos composta per Stan Getz, Zoot Sims, Herbie Steward i Serge Chaloff.

Als anys cinquanta, participà activament en l’escena de la Costa Oest, treballant amb els Giants de Shorty Rogers o amb els seus propis grups, que incloïen gent com Bob Brookmeyer, Jim Hall o Pee Wee Russell. Col·labora, igualment, amb el Modern Jazz Quartet.

En els anys seixanta, milita, com gairebé tots, en el free jazz, col·laborà amb Carla Bley i Steve Swallow, i romanent a França gairebé cinc anys. Influït per la música oriental, col·laborà més tard amb Paul Bley i treballa amb sintetitzadors i música electrònica.

Giuffre és, en molts aspectes, un dels inventors del jazz modern. Per la seva fecunda aliança entre la forma lliure i la necessitat de mantenir una forma, fins al punt que el seu disc amb Shelly Manne i Shorty Rogers, The Three, mereix estar al costat del Kind of the blue de Miles Davis, en el panteó de la modernitat jazzística.