IDOL MANTINGUT EN EL TEMPS

Breus

Els anys vuitanta van ser realment bons. Van ser, artísticament, molt forts per a mi, perquè vaig saber que no hi havia barreres i que experimentava amb tot allò que se'm creuava per davant, algunes vegades amb èxit i altres amb terribles resultats. Però era capaç de fer-ho, de saber que no estava encasellat, i era el que volia demostrar.

Músic canadenc, considerat àmpliament com un dels més influents de la seva generació. Va començar la seva carrera musical al Canadà en 1960 amb grups com The Squires i The Mynah Birds, abans de traslladar-se en 1966 a Califòrnia per fundar Buffalo Springfield amb Stephen Stills i Richie Furay.

En 1968 va iniciar una carrera en solitari que abasta més de cinquanta anys i 47 àlbums d’estudi fins a 2016, amb una contínua exploració de diferents gèneres musicals, especialment durant la dècada de 1980, quan va experimentar amb estils com el blues i el rockabilly. Va ingressar al Saló de la Fama del Rock and Roll com a membre de Buffalo Springfield i artista en solitari, descrit com un dels millors compositors i intèrprets de rock and roll.

La seva obra es caracteritza per unes lletres marcadament personals, de vegades amb crítica social i posicions antibel·licistes, i per la seva veu de tenor – alt. Multiinstrumentista, el seu treball es caracteritza per una distintiva ocupació de les guitarres acústica i elèctrica, i en particular per l’ús d’una Gibson Les Paul de 1953 modificada i anomenada Old Black.

El seu treball més reconegut es divideix en dos estils musicals: l’acústic, amb cançons folk i country rock com Heart of Gold i Old Man, i l’elèctric, amb cançons rock i hard rock com Hey Hey ,My My (Into the Black) i Rockin  caracteritzades per una alta distorsió del so. A partir de la dècada de 1990 va adoptar elements d’estils com el grunge, i la seva influència en bandes com Nirvana o Pearl Jam li va valer el sobrenom del padrí del grunge.

Neil Young ha estat definit com un dels artistes més influents de la seva generació en la història de la música popular nord-americana, a l’altura de músics com Bob Dylan, Van Morrison, Stephen Stills i Leonard Cohen, i compositors més influents del segle XX, per darrere de Dylan, segons va elaborar la revista Paste.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *