va fer la seva música sempre en anglès , segons diuen, per diferenciar-se del corrent català de la Nova Cançó , i del pop espanyol comercial de l'època.
Parlem avui d’un grup heroic, perquè tocar d’aquesta manera en l’Espanya del 1969 era realment heroic.
Certament, la banda va tenir dues etapes, però aquí ens referirem a la primera que va anar de 1969 a 1972.
El grup es creà la primavera del 1969 sota el lideratge de Jordi Batiste i Enric Herrera i dins l’etiqueta de música progressiva. A finals del 60, Batiste i Herrera solien participar junts com a músics d’acompanyament o d’estudi de diversos artistes com Jaume Sisa o Els Sapastres. I era insòlit escoltar gent d’aquí tocant, i bé, rock progressiu amb matisos de psicodèlia.
Inicialment, Máquina!, el formaven Jordi Batiste al baix i la veu principal, Enric Herrera al Hammond i el piano, Lluís “Luigi” Cabanach a la guitarra i Santiago “Jackie” García a la batería. Amb aquesta formació enregistren el primer single amb influències del blues i desenvolupaments propis del rock psicodèlic: Lands of perfection amb Let’s get smashed com a cara B.
Earth’s Daughter va ser el principal èxit del grup, aquest single es va editar també fora d’Espanya a països com França, Suïssa o Alemanya. El maig de 1970, Jordi Batiste havia de marxar a fer el servei militar obligatori i per substituir-lo va entrar Josep Maria París, amb el qual van gravar part del seu primer LP, que va aparèixer l’any 1970 sota el nom de Why? Máquina!.
L’edat dels membres i l’obligatorietat de fer el servei militar van fer que hi hagués constants canvis en la formació. Van formar-ne part també entre molts d’altres Carles Benavent (baix), Emili Baleriola (guitarra) i Salvador Font (bateria).
El 1972, i ja amb el grup disolt, es va ediutar un àlbum d’un directe, anomenat En Directo.
Va ser editat l’octubre de 1972 quan ja no existia la formació i amb ressenyes força tristes en la premsa musical i generalista que lamentaven la desaparició d’aquesta banda, que era considerada com una de les millors de tot l’Estat. Fins i tot, la revista Disco Express s’oferia a enviar aquest doble LP a qui el sol·licitava si pagava les despeses d’enviament.
Va ser el primer disc doble enregistrat en directe per un grup espanyol.