Què es pot dir d’aquest gran home? És considerat un dels primers saxofonistes de bebop. Una famosa fotografia de Herman Leonard amb ell fumant un cigarret. Durant una actuació al Royal Roost a Nova York el 1948 és una de les més importants icones gràfiques de la història del jazz.

El seu pare era el metge de Duke Ellington i Lionel Hampton. Es va fer especialment famós com a virtuós pels seus duels amb el saxofonista tenor i company seu, Wardell Gray. Aquestes sessions les tenim documentades en uns quants àlbums entre el 1947 i el 1952.

La dècada dels cinquanta serà una època fosca per problemes amb les drogues dels quals no es començarà a recuperar fins a principis dels seixanta. Primer com a compositor, després com a líder. I finalment enregistrant alguns dels seus millors treballs per al segell Blue Note.

Va viatjar diverses vegades a Catalunya on va conèixer Tete Montoliu. Amb qui va col·laborar en les seves estades europees i participant en dues ocasions al Festival de Jazz Terrassa els anys 1981 i 1982.

Sovint es qualifica el seu so de gran i espaiosos. I la seva característica tendència a tocar per darrere del ritme. Una de les seves influències essencials fou Lester Young. En canvi, ell fou una primera influència per a John Coltrane durant els anys 1940 i 1950. Tanmateix, la manera de tocar de Coltrane, de mitjans dels anys cinquanta i principis dels seixanta influirà en l’estil de Gordon de llavors cap endavant. Les similituds en els seus estils inclouen les sonoritats transparents, intenses, metàl·liques, la seva tendència a enfilar-se cap als aguts.

Un aspecte poc conegut d’ell és que és el padrí de Lars Ulrich el baterista de Metallica, mentre estava a Copenhague.

Imprescindible el seu paper al magnífic Round Midnight. Que gran ets Dexter Gordon.