
Vaig interpretar dues cançons i va aconseguir enutjar-me... Ed Sullivan va dir que era un d'aquests prometedors joves de color que sempre li enganyaven. Va dir que no duraria més sis mesos
Nascut com Ellas Otha Bates es va canviar el nom quan era nen a Ellas McDaniel, és un compositor, cantant i guitarrista americà que ha tingut una gran influència en el rock and roll. Se’l sol considerar com la figura predominant en la transició del blues al rock and roll, creador de ritmes bàsics amb un so dur i afilat de la seva guitarra. Per això té l’àlies de The Originator (L’Autor), i va influir en una sèrie d’artistes, incloent-hi Elvis Presley, Buddy Holly, els Beatles, els Rolling Stones, els Yardbirds, Eric Clapton, The Who, Jimi Hendrix, The Doors i Parliament-Funkadelic.
Va ser el primer afroamericà a aparèixer en el programa de televisió The Ed Sullivan Show.
En Diddley el ritme és tan important en la seva música que l’harmonia està reduïda sovint a una simplicitat nua. Amb freqüència, les seves cançons (com per exemple “Hey Bo Diddley” i “Who Do You Love?”) no tenen cap canvi d’acord; és a dir, els músics toquen el mateix acord durant tot el tema, de manera que l’entusiasme és creat pel mateix ritme, més que per l’harmonia.
Muddy Waters era el seu gran ídol, i per això havia volgut sempre fitxar per Chess, però un cop van estar a la mateixa casa el respecte es va barrejar amb la competitivitat i Waters i Diddley es van veure al mig d’un estira-i-arronsa amb diverses cançons per davant. El 1955 Diddley es va inspirar en Hoochie Coochie Man per fer aquest meravellós blues que va aparèixer com la cara B de Bo Diddley. Waters va decidir contestar el seu deixeble i el maig d’aquell mateix any va gravar Mannish Boy en què jugava amb la diferència d’edat entre tots dos. Això sí, Bo Diddley apareix com a coautor de la cançó i tots dos demostrarien que la sang no havia arribat al riu quan van gravar conjuntament la versió de Diddley el 1967 al disc Super Blues.
