Considerat com un dels pioners del gènere per temes com Twenty-Flight Rock, Summertime Blues, C’mon Everybody i  Somethin’ Else, van capturar la frustració i el desig dels adolescents a mitjans dels anys cinquanta i principis dels seixanta contra els cànons establerts. Va experimentar amb enregistrament de multipista, tècniques de distorsió i sobreenregistrament fins i tot en els seus primers singles. Tocava la guitarra, el piano, el baix i la bateria amb una actitud rebel que personificava la postura del roquer de la dècada de 1950 s, i en morir va aconseguir un estatus icònic.

Va morir a vint-i-un anys després d’un accident de trànsit, mentre viatjava en un taxi a Chippenham, Wiltshire, durant la seva gira britànica l’abril del 1960. Al cotxe també hi anava la seva parella, la compositora Sharon Sheeley i el també músic Gene Vincent. Tots dos van sobreviure. Acabava d’actuar al teatre Hippodrome de Bristol. Encara que les seves cançons més conegudes van ser llançades durant la seva vida, les més de les seves cançons van ser llançades pòstumament. El 1987, Cochran va ser inclòs en el Saló de la Fama del Rock and Roll. Les seves cançons han estat enregistrades per una gran varietat d’artistes de rock.

Un dels seus més grans admiradors fou George Harrison.