Convindrem que malgrat ser un instrument vinculat al jazz gairebé des dels seus orígens i haver tingut ben aviat a un autèntic mite com va ser en Joe Venuti, el violí no se’l sol relacionar massa amb el jazz. Bé doncs avui portem a un mite vivent de l’instrument i del jazz: Federico Britos.

Britos sempre ha confessat la seva devoció pel duet Reinhardt-Grapelli.

Ha guanyat 5 premis Grammy i ha integrat orquestres simfòniques de Veneçuela, Perú, Cuba i Estats Units (Miami). Va actuar amb músics nord-americans de la talla de Dizzy Gillespie, Duke Ellington, Nat King Cole, Benny Goodman, Eddie Higgins, Charlie Byrd i Charlie Haden. Va realitzar gires per Europa i els Estats Units amb The Hot Club USA. Ha format part de l’orquestra Forever Tango i del grup Danzón by six.

Va participar en festivals de jazz a Montreux, Mont-real, Sant Francesc, Berna, Basilea, Espoo, Denver i New York. Va ser copartícip de tres premis Grammy, amb el mestre cubà Israel “Cachao” López; Nocturn, amb Charlie Haden, i Llàgrimes Negres amb Bebo Valdés i Diego El Cigala.

No hi ha una prova més gran de la universalitat del jazz i la música clàssica que la que encarna la carrera i l’obra vital de Federico Britos. Aquest tità del violí, que és tan expert en el món de la música jazz com en l’àmbit clàssic, s’ha construït una sòlida reputació a tot l’hemisferi sud de les Amèriques Més de seixanta anys en primera fila i segueix. Bé es mereix que el coneguem una mica.