Un grandiós pianista.

Afligit des de la infància d’una greu malaltia òssia que parà el seu creixement físic, de molt jove s’interessà pel jazz, i cursà estudis de piano i composició i començà actuar amb un grup familiar. El 1977, amb només quinze anys d’edat, tocà al costat de Kenny Clarke, i en el Festival de Cliouscat l’any següent va atraure l’atenció de Clark Terry. Immediatament, iniciaria una extraordinària carrera, primer per Europa i després als Estats Units, on s’instal·là des de 1982.

Allà assolí ràpidament un gran prestigi i en poc temps arribà a ser considerat un pianista genial, fins al punt que el veterà Charles Lloyd, l’incorporà al seu grup, del que seria la gran revelació. A mitjans dels anys 1980 formà un duet amb el saxo alt Lee Konitz i fou contractat per la companyia discogràfica Concord.

Petrucciani havia aconseguit el que semblava impossible: el triomf d’un europeu en el jazz estatunidenc.

La seva carrera es va veure interrompuda per una greu afecció pulmonar, quan estava en ple apogeu i figurava decididament en l’elit del Jazz.

Estic segur que agradarà tothom que l’escolti.