EL BLUES

Breus

On es creuen el groc i el sureny

És intenció d’aquesta pàgina anar divulgant en la mesura del possible coneixements bàsics de jazz, blues i rock. Una divulgació elemental i al mateix temps rigorosa. Concisa però completa. Avui començarem a parlar una mica de Blues i acompanyarem la introducció  amb temes que trobareu a l’apartat de Llistes.

Blues és aquella música que a les darreries del segle XIX es comença a escoltar principalment per la regió del Delta, a un dels estats més pobres, segurament el més pobre dels Estats Units de Nord-amèrica.

És en origen una música crua i bàrbara en paraules de Ted Gioia. Molt poc ornamentada. I tot i aquest origen paupèrrim ha aconseguit transformar tota la música del segle XX.

En aquesta estreta llenca de terra,  a més també ha sorgit una de les icones musicals del segle XX. Un blanc que anava carregat de blues i que va esdevenir el rei del rock.

Es diu sovint que el blues és un sentiment. Un sentiment humà prenyat de dolor i al mateix temps d’esperança. Gestat en la ignomínia de l’esclavitud i rebentat quan tot just  s’assoleix l’abolició (que no la fi del dolor i el patiment).

El Blues és el so de la nit fosca de l’ànima. És simbolisme. Es lluita entre llum i foscor. És la música del diable. A poc a poc anirem donant forma a tot això. De moment escoltem un dels primers blues enregistrats per, segurament, la primera gran estrella. Charlie Patton. La gravació és de 1929 i per això el so es força defectuós, però he considerat que d’aquesta manera es respecta més el concepte de la pàgina.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *