Trompetista nord-americà de jazz, representant del swing i, en general, del corrent tradicional del jazz. Va ser una de les influències més reconeixibles a Dizzy Gillespie.

El juny de 1938 unir-se a Count Basie, amb l’orquestra de la qual es va mantenir fins que es va dissoldre en 1950. Durant aquesta etapa, va aparèixer en nombrosos enregistraments, en el curt cinematogràfic Jammin’ the Blues de 1944 i es va fer amb el sobrenom de Sweets (pel to del seu toc) imposat per Lester Young.

Sweets Edison va deixar la banda de Basie el 1950 i va començar una nova carrera com a freelancer que el va convertir en un dels músics més sol·licitats en els estudis, sovint treballant dues o tres sessions d’enregistrament al dia. Va tocar en bandes sonores de pel·lícules (Lady Sings the Blues, Houseboat), va actuar a bandes d’estudi de televisió (Hollywood Palace, The Rosemary Clooney Show) i va ser director musical de Sanford & Son.

Durant una dècada, va treballar amb Frank Sinatra i es va fer famós pels seus subratllats de trompeta apagats darrere de la veu gravada de Sinatra. Edison també va col·laborar amb altres cantants com Nat King Cole i Ella Fitzgerald.

Un clàssic indispensable.