El flamenc sempre és una pena, l'amor també és una pena. En el fons, tot és una pena i una alegria.
Camarón es Deu. Punt final. Potser cal una mica d’informació d’aquest cantaor de nom José Monge i de curta vida, però que va canviar el flamenc de cap a peus.
José Monje hipnotitzava amb el seu cant, i va marcar els brodats propis d’un exemple a seguir en l’art flamenc. Tant, que va arribar entreveure a obrir les portes del flamenc i va permetre l’evolució d’un gènere en principi homogeni. Mick Jagger després de sentir-lo, li va oferir a prop de 30.000 € per cantar a una festa privada a Madrid. «Aquests gaixets no saben de flamenc», va dir Camarón rebutjant l’oferta.
Camarón de la Isla és considerat per molts com el millor cantaor de flamenc contemporani i una de les seves més importants figures, que va aconseguir obrir les portes del gènere i va permetre la seva evolució. Entre les seves cançons destaquen La Leyenda del Tiempo, Són tus ojos dos estrellas, Soy gitano, Como el agua o Buleria de la perla.
El 1958 va començar a cantar de forma esporàdica. El 1966 va guanyar el primer premi al Festival del Cant Jondo de Mairena de Alcor i posteriorment es va traslladar a Madrid amb Miguel dels Santos.
El 1968 Camarón arriba a ser fix al tablao de Torres Bermejas de Madrid, on romandria durant dotze anys acompanyat a la guitarra per Paco Cepero . El seu nom comença a ser cada vegada més conegut i participa en la pel · lícula Casa Flora, protagonitzada per Lola Flores . A Torres Bermejas coneix el mestre Paco de Lucía, amb qui gravaria nou discos entre 1969 i 1977, dirigit pel pare del tocaor , Antonio Sánchez Pecino, en què també col·labora el germà de Paco, Ramón de Algeciras. Durant aquests anys es produeix la seva evolució com a cantaor, passant d’un estil ortodox a un altre de més personal.
El 1979, sota el nom de Camarón, sense la referència a la seva ciutat natal, publica La Leyenda del Tiempo , disc que suposa una autèntica revolució en el món del flamenc en incloure sonoritats pròpies del món del jazz i el rock. A partir d’aquest moment va començar la seva col·laboració amb el guitarrista Tomatito i es desvincula per un temps de Paco de Lucía.
El maig de 1987 va actuar tres dies seguits al Cirque d’Hiver de París amb un èxit absolut. El 1989 grava Soy gitano, el disc més venut de la història del flamenc, en què va col·laborar el guitarrista Vicente Amigo.
Un càncer de pulmó se’l va emportar a l’edat de quaranta-un anys. Us deixo amb una joia,