DEL SUD PROFUND I GUITARRA DE FUSTA

Breus

Del meu disc King of the Blues Guitar va sorgir Cream d'Eric.

Carrera difícil, madurada en clubs d’ínfima categoria. En pobles del seu Mississipí nadiu, a Memphis, ciutat que sempre el va atraure. A Saint Louis i a Chicago, ciutats, les tres últimes, considerades històriques en referència al blues. On feia en actuacions que compartia amb treballs com el de conductor de camions o cuiner eventual.

El seu estil cridà molt l’atenció, recordava al d’Elmore James, però amb apunts d’una personalitat singular.

Considerat el més creatiu dels músics de blues fins a finals dels anys setanta, va influir poderosament en conjunts com Fleetwood Mac, liderat per Peter Green, sobretot en Eric Clapton.

També Stevie Ray Vaughan era un dels seus deixebles i hi ha un disc esplèndid amb en Albert King.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *