A Jerez hi ha dos barris que tradicionalment han generat una important quantitat de cantaors, guitarristes i bailaores flamencs: el barri de Santiago i el barri de San Miguel. Francisca Méndez Garrido va néixer i es va criar al segon d’aquests, on la majoria dels veïns solien cantar buleries, el gènere més característic de Jerez, encara que no fos de manera professional.

Francisca va viure els seus primers anys en guerra i postguerra, marcats per la fam. Els pares no la van deixar anar a l’escola perquè s’havia de guanyar la vida al carrer, ja que eren nou germans i hi havia moltes necessitats. És per això que va decidir sortir de casa a buscar-se la vida, i ho va fer a través del cant flamenc.

L’origen del seu nom artístic el trobem a la seva infància, etapa en què el seu avi li deia Paquerita. Posteriorment, seguint la tradició flamenca d’identificar-se amb la família o la ciutat natal, va adoptar el de Jerez.

Als anys quaranta era ja molt popular a Jerez de la Frontera. Més tard, però encara menor d’edat, va començar amb els espectacles teatrals. Sent molt jove, va viatjar a Madrid, on va començar a teixir la seva història de cant personal. Tanmateix, la seva carrera professional va començar amb la bailaora Matilde Coral en una gira per Andalusia, més concretament al I Festival de Primavera, que es va celebrar als Reals Alcázares de Sevilla, juntament amb el seu pare i el seu oncle Eduardo.

El 1953 va gravar el seu primer disc amb buleries i tientos. El segon disc el va gravar el 1957,. Aquell any Paquera va viatjar a Madrid i va entrar al tablao El Corral de la Moreria. El 1959 viatjaria per Espanya amb el seu primer espectacle: España por bulerías.

A La Paquera en diuen la reina de la buleria. Amb la seva irresistible i ferma personalitat flamenca, ha aportat a les buleries de la seva terra natal una gran riquesa de matisos valuosos i nous en el seu context formal i rítmic. La buleria, doncs, és la carta de naturalesa flamenca i artística de La Paquera de Jerez. Des de la seva infantesa la va fer seva i ha estat sempre el seu cant emblemàtic. Va cantar tots els pals (excepte les peteneras , per això del mal fario, destacant en els fandangos i , ja ho hem dit, les buleries.