Malgrat la part fosca, trobo a faltar molt dels 80 l'humor i la ironia.
Valencians i en un moment donat senyors del pop rock hispà, liderats pel seu cantant José Manuel Casañ, únic supervivent d’aquells primers anys. Seguridad Social compta amb un repertori majoritàriament en castellà, tot i que també han gravat algun tema en valencià com Sóc Mediterrani amb la col·laboració de Miquel Gil.
El nom del grup es remunta a l’època en què es deien Paranoicos , amb aquest nom van donar un parell de concerts. Es van presentar a un concurs de maquetes de la revista Rock Deluxe , competint amb una gran quantitat de grups. Mentre buscaven un nom que la gent pogués recordar, una matinada van acabar en un ambulatori després d’un aldarull. Després de remenar diversos noms, es van decantar per Seguretat Social. El mateix José Manuel ha reconegut que si arriba a saber que el grup duraria tants anys s’hauria pensat millor el nom.
La primera etapa, el grup va prendre un caràcter provocador amb un estil de música punk, es prolongà durant huit anys i quatre LP’s amb títols com Mata a un jubilado, Luci es una zorra, Eres una estúpida o Konsspiración. Rn aquesta etapa també apareixen dues de les cançons més conegudes del grup: Comerranas, 1984) i Que te voy a dar.
El 1991 enceta una nova etapa amb la incorporació de nous músics (Rafa Villalba a la bateria i el baixista Emilio) i la inclusió de nous estils musicals. El mateix any publiquen l’àlbum Que no se extinga la llama, gran éxit de vendes, 100.000 còpies. En aquest mesclen el reggae i la rumba amb el rock i el pop amb temes que han guanyat força popularitat com Chiquilla, ¡Ay Tenochtitlán! o Sólo tú. Amb l’àlbum Furia Latina, aparegut el 1993, continuarien amb el mestissatge ara amb la salsa i els boleros amb èxits com Quiero tener tu presencia, sintonia d’un anunci de televisió.
Als anys següents continuaren el seu recorregut amb diversos discos gravats en directe i un recopilatori, però seria en 1996 quan publiquen la versió de la cançó Un beso y una flor i retornen a la primera plana del panorama música espanyol. Aleshores el grup estava format solament per José Manuel Casañ que es feia acompanyar de col·laboradors habituals i amics. En aquesta nova etapa també enregistra el tema Acuarela (del brasiler Toquinho)
En els darrers anys ha publicat diversos recopilatoris de música pròpia, així com de versions de clàssics del rock i un disc homenatge al cantant valencià dels anys seixanta Bruno Lomas.