Avui presentem un grup de culte que al seu moment va arribar a estar entre els deu millors dels EUA. Al nivell de Hendrix,Janis,Doors,Grateful,…..

Canned Heat és una banda de blues rock i boogie rock formada a Los Angeles el 1965. La seva importància a més de la seva música basada en el blues i les seves improvisacions, rau també en els seus esforços per introduïr i donar a conèixer l’obra de grans bluesmen i revitalitzar el gènere. Molts grans bluesmen van participar en obres seves (Dr.John,Mayall…). En els directes Bob Hite empre s’acomiadava dient “Don’t forget the Boogie”.

El nom del grup prové d’un tema de Tommy Johnson (1896-1956), un bluesman del Delta no emparentat en res amb un altre Johnson famós, Robert (1911-1938). Ambdós comparteixen la llegenda que en una cruïlla de camins varen vendre la seva ànima al diable a canvi que els ensenyés a tocar la guitarra.

Aquest tema al qual em refereixo (Sterno Canned Heat) és una mica autobiogràfic perquè el bo d’en Tommy va morir alcoholitzat i el tema tracta d’un alcohòlic que comença a beure compulsivament fins a morir, i pren un alcohol de cremar (Sterno Canned Heat) molt conegut aleshores, que sembla també es prenia el Tommy.

Formació estable més coneguda era : Alan “Blind Owl” Wilson —”Mússol Cec”- (g,h i v), Bob Hite (“The Bear” –L’Ós-) (v i h). Henry Vestine (alias “Sunflower” -Girasol-), ex  de The Mothers, de Frank Zappa I expulsat pel mateix Zappa pel consum d’estupefaents, ( g). Larry Taylor (“The Mole”-El Top-) era el seu  baix(ho havia estat de Jerry Lee Lewis) i el batería Frank Cook, reemplaçat aviat pel bateria mexica Adolfo “Fito” de la Parra. L’éxit els arriba amb el Festival de Monterey de 1967.

El seu pas per Woodstock (1969 15,16 i 17 agost) va ser excepcional i els va col·locar en primera línia mundial.

L’any 1968 llencen el que és seguramenty el seu àlbum més conegut Boogie with Canned Heat.

Alan Wilson va redescubrir entre altres a Son House, Memphis Slim, Muddy Waters i John Lee Hooker amb el que varen gravar el doble Hooker’N’ Heat, maig de 1970. Va ser el primer  álbum de Hooker en figurar en les llistes de popularitat, posició 73 en febrer de 1971. Alan Wilson, però va morir d’una sobredosi el setembre de 1970, poc abans que sortís l’àlbum. I es perdia una veu característica de Canned,un contrapunt amb la veu potent de Hite.

Actualment i encara amb Fito, el grup segueix a la carretera.