Beau Jocque és conegut per la seva veu brusca, la seva fusió de molts estils musicals en zydeco i, sobretot, per la poderosa energia del seu ritme i so. Amb el suport dels Hi-Rollers, es va convertir en un dels principals actors de ball de la seva dècada musical. Va escriure, gravar i interpretar moltes cançons tant en francès com en crioll de Louisiana, així com en anglès, principalment amb el segell Rounder Records.

Els seus inicis van venir amb motiu d’un greu accident mentre treballava a una refineria. Va patir un accident laboral el 4 de setembre de 1987, que el va deixar temporalment paralitzat de cintura per avall. Durant la seva recuperació, com a part de la seva teràpia, va començar a tocar l’acordió de botons del seu pare.

El 1991, va formar una banda amb la seva dona Shelly. Inicialment, van parlar per fer uns quants concerts en petits clubs o per a festes però es va estendre ràpidament la veu sobre un nou artista zydeco. Va atreure especialment a un públic més jove incorporant solos de guitarra rock, ritmes de blues-rock i línies de rap a les seves cançons, juntament amb la seva veu de baix i lletres grunyides.

El juny de 1995 un diari va declarar que simplement mai no hi ha hagut un fenomen zydeco com Beau Jocque i els Hi-Rollers que hagin modernitzat completament el zydeco. La seva principal influència zydeco va ser Boozoo Chavis que també tocava l’acordió de botons, amb riffs hipnòtics i stomps de dos passos que eren els preferits dels ballarins del sud de Louisiana.

I ara degustem una mica