Pianista nord-americà, compositor, arranjador i professor d’improvisació de jazz.

Figura poc coneguda, poc valorada durant anys pel propi món del jazz, l’aportació de Tristano es veu especialment en tota la seva magnitud en la seva faceta de mestre.

De fet, avui dia hi ha unanimitat total que ja l’any 1949 la seva obra no només anunciava el neixement del cool sinó també posava les bases de la lliure improvisació i el free.

El seu mestratge l’han admès figures tan importants i al mateix temps distants com Lee Konitz o Satriani. Potser el seu gran pecat va ser que mai se’l va poder qualificar dins d’un estil determinat i al mateix temps la seva música era massa freda i cerebral.

Sens dubte avançat a la seva època va ser el pianista preferit de Charlie Parker i avui dia continua essent respectat i admirat, com per exemple diu Ethan Iverson, el pianista del quartet de Billy Hart: Com a pianista, Tristano estava al cim de la realització tècnica. Va néixer prodigi i va treballar incansablement per millorar.