Músic, compositor, educador i vibrafonista de jazz. El 1967, va muntar el Gary Burton Quartet amb el guitarrista Larry Coryell, el bateria Roy Haynes i el baixista Steve Swallow. Anticipant-se al jazz-rock dels setanta, el primer disc del quartet, Duster , combinava trets del jazz, el country i el rock.

De totes maneres, alguns dels àlbums anteriors de Burton (especialment Tennessee Firebird i Time Machine, de 1966) ja havien mostrat la seva inclinació cap a l’experimentació amb diversos gèneres de música popular. Després que Coryell deixés el quartet a finals dels seixanta, Burton aniria reclutant reputats guitarristes com Jerry Hahn, David Pritchard, Mick Goodrick, Pat Metheny, John Scofield, Kurt Rosenwinkel i, en els darrers temps, Julian Lage per al projecte Next Generation.

Ha desenvolupat un estil pianístic de tocar el vibràfon mitjançant l’ús de la tècnica de 4 baquetes (2 a cada mà) com a complement i ampliació de la de 2 (una a cada mà), per la qual cosa se’l considera un innovador a aquest camp, i la seva tècnica i el seu estil són àmpliament imitats.

Burton és conegut també com un dels pioners del jazz de fusió, com a popularitzador del format de duet i per ser una figura de primer ordre al camp de la didàctica del jazz.