És considerat com una de les forces impulsores del Cool Jazz, encara que també s’ha aproximat al bebop ia l’avantguarda jazzística. Va ser un dels pocs saxofonistes que va resistir la influència de Charlie Parker als anys cinquanta. Amb tot, el recordo en un concert al Jamboree, ja al final dels seus dies, on va tenir un emocionat record per ell. Bird li  va donar suport el dia que el fill de Konitz va néixer a Seattle, Washington, mentre ell estava Nova York.

Tots dos eren en realitat bons amics, i no els rivals que alguns crítics de jazz els van fer ser.

Konitz, igual que altres deixebles del pianista i teòric Lennie Tristano, s’ha caracteritzat per la composició espontània de línies llargues i melòdiques amb l’interès rítmic derivat dels accents senars o d’agrupacions de notes senars que suggereixen la imposició d’un compàs sobre un altre.

Paul Desmond i, especialment, Art Pepper van ser molt influïts per Konitz. La relació de Konitz amb el Cool Jazz dels anys 40 i 50 es va materialitzar, per exemple, en la seva participació al fundacional Birth of the Cool de Miles Davis, i a la seva obra amb Lennie Tristano, del mateix període.

Al llarg de la seva extensa carrera, Konitz ha tocat amb músics de gran varietat d’estils de jazz.

I ara la peça. Avui és ben llarga, certament, però el duet s’ho mereix.