Cantant, pianista i compositor de blues nord-americà. Pioner de l’estil blues de Memphis. Va tocar el piano en un estil conegut com el ritme de Rosco, amb l’èmfasi en el ritme off-beat. Aquest ritme va ser una influència en estils musicals posteriors com l’ska jamaicà i el reggae.

A finals de la dècada de 1950, Gordon va fer gires internacionals, arribant a Amèrica del Sud i el Carib, on la seva tècnica rítmica va influir en el so dels primers ska i reggae. La proporció àuria o fórmula màgica de l’ska va ser importada per Beckford després d’escoltar els discos de Rosco Gordon. Tocava el piano mirant el públic sense seure, girant el cos cap a ell, com tement perdre’s el ball per ser ell mateix el que interpretava. I mentrestant, amb l’altra mà tocava les tecles del rhythm-and-blues sincopat que anava inundant la sala i l’omplia de polsos sonors. Segon i quart, segon i quart, els repetia constantment en cançons del sud com el clàssic No more dogging. Que tot seguit escoltarem