És intenció d’aquesta pàgina anar divulgant en la mesura del possible coneixements bàsics de jazz, blues i rock. Una divulgació elemental i al mateix temps rigorosa. Concisa però completa. Avui començarem a parlar una mica de Blues i acompanyarem la introducció  amb temes que trobareu a l’apartat de Llistes.

Blues és aquella música que a les darreries del segle XIX es comença a escoltar principalment per la regió del Delta, a un dels estats més pobres, segurament el més pobre dels Estats Units de Nord-amèrica.

És en origen una música crua i bàrbara en paraules de Ted Gioia. Molt poc ornamentada. I tot i aquest origen paupèrrim ha aconseguit transformar tota la música del segle XX.

En aquesta estreta llenca de terra,  a més també ha sorgit una de les icones musicals del segle XX. Un blanc que anava carregat de blues i que va esdevenir el rei del rock.

Es diu sovint que el blues és un sentiment. Un sentiment humà prenyat de dolor i al mateix temps d’esperança. Gestat en la ignomínia de l’esclavitud i rebentat quan tot just  s’assoleix l’abolició (que no la fi del dolor i el patiment).

El Blues és el so de la nit fosca de l’ànima. És simbolisme. Es lluita entre llum i foscor. És la música del diable. A poc a poc anirem donant forma a tot això. De moment escoltem un dels primers blues enregistrats per, segurament, la primera gran estrella. Charlie Patton. La gravació és de 1929 i per això el so es força defectuós, però he considerat que d’aquesta manera es respecta més el concepte de la pàgina.