Pertany a unes generacions noves en l’entramat del jazz. Les seves peces, d’una banda, són una prova de la bona oïda d’un compositor molt format en la teoria, i, d’altra banda, donen expressió a un jazz virtuós exigent combinant música improvisada i notada.

Des del punt de vista musical, els arranjaments de Florian Ross es poden descriure com a corrents moderns groovy i fàcils de balancejar, mostrant tant la seva mirada observadora per la múltiple tradició del jazz com el seu tractament individual de la música contemporània.

Va recórrer per primer cop camins inusuals. L’any 1995, a diferència d’altres músics, va sentir les ganes d’anar a Anglaterra en comptes de Nova York, la capital del jazz. Aquesta estada d’un any va tenir conseqüències en el seu desenvolupament com a compositor.

Inspirat en la música de compositors anglesos del segle XX com Benjamin Britten, Peter Warlock i Edward Elgar, va escriure la Suite per a saxo soprano i orquestra de cordes, una obra per a gran orquestra i trio de jazz, que incorpora els sons de la lletra de l’Event String. Conjunt en les elaborades harmonies de jazz del trio de piano format per Florian Ross al piano, Jochen Rückert a la bateria i Dietmar Fuhr al contrabaix, alhora que acaronat per àmplies melodies del saxofonista convidat David Liebman.

L’any 1998 amb Seasons & Places, demostra que és un pianista de jazz virtuós, acompanyat de notables estrelles emergents de la música jove.

No rebutja la tradició per bé que investiga en noves estructures que tot seguit podem escoltar. Així trobem un dels grans clàssics del periode clàssic amb un octet al seu ordre.