El 1970  Tom Johnston, John Hartman i el baixista Greg Murph, que després va ser substituït per Dave Shogren; tots ells de Califòrnia i l’any següent, ja transformats en quintet (amb Trian Porter i el percussionista Mike Hossack), van llançar el seu primer LP Doobie Brothers. El so que feien era un estil country rock, amb una mica de tendència cap al gospel i amb la utilització d’instruments de vent. El 1972, Toulouse Street (amb el single Listen to the Music) va guanyar el primer disc d’or, que seria una constant a la carrera del conjunt, d’aquí endavant.

Després de gairebé una dècada a la carretera amb canvis a la formació, i amb set àlbums llançats, els Doobie Brothers van aconseguir el seu major èxit amb el disc Minute by Minute, de 1978, que va estar cinc setmanes al top de la Billboard. La cançó What A Fool Believes, composta per Michael Mcdonald i Kenny Loggins, va guanyar el Grammy de millor música i enregistrament de l’any.

Van estar aturats cinc anys, tocant, només, en moments especials. Knudsen i McFee van formar Southern Pacific, amb el baixista Stu Cook (de la Creedence Clearwater Revival). McDonald va partir per a una reeixida carrera en solitari.

La tornada del grup va succeir en 1989, amb el llançament del disc Cycles, tenint una participació de McDonald en el tema One Step Closer. Les cançons tornaven a estar basades en el country rock. L’èxit de Cycles va motivar el llançament, el 1991, de l’àlbum Brotherhood, també per Capitol.

El 2000 es va llançar l’àlbum Sibling Rivalry, després de nou anys sense enregistraments d’estudi. Aquest material tindria contribucions significants de Knudsen i McFee, amb estils de hard rock, hip-hop i jazz, encara que no tindria gaire repercussió. L’últim treball de la banda és l’àlbum Live at Wolf Trap d’un concert a Virgínia.

Actualment segueixen en actiu.