En els darrers 30 anys hi ha hagut, bons diners. Va ser llavors quan tot va sortir malament. El Jazz al Lincoln Center aquest és un bon exemple. Es va convertir en un negoci fort i això va canviar la música. La va fer estancar.
Els seus pares el van impulsar a endinsar-se tant al món del jazz com al rock, per la qual cosa va adquirir un ampli espectre d’influències musicals. Va començar a estudiar saxo alt a Los Angeles. A dinou anys es va traslladar a Nova York, on va continuar els seus estudis amb Phil Woods, Dave Liebman i George Coleman. El 1989, va ser premiat amb una beca NEA, que va usar per gravar el seu primer àlbum, Point Game.
Binney ha tocat tant en petits clubs de Nova York, com en grans festivals de jazz europeus, incloses aparicions amb Aretha Franklin, al Carnegie Hall, i amb Maceo Parker. Ha actuat com a productor dels seus propis discos, a més de fer-ho amb dos discos del grup Lost Tribe. Binney un dels membres fundadors d’aquesta banda, així com del grup Lan Xang, i ha gravat també amb el grup d’Uri Caine, Mahler Project; amb els Jagged Sky de Drew Gress; i amb Medeski, Martin and Wood. Va posar en marxa el seu propi segell, Mythology Records, el 1998.
El so característic del saxofon de David i les composicions innovadores s’han sentit des de clubs soterranis de Nova York fins a festivals de jazz d’Europa i del món. Va començar el seu segell discogràfic, Mythology Records, el 1998. I també va crear el grup Donny McCaslin que finalment es va convertir en el grup del disc número 1 de David Bowie, Blackstar.
David Binney toca regularment al 55 Bar, a Nova York.