Molt influenciada per Clarence “Pinetop” Smith, a qui va descobrir quan tocava música clàssica en teatres de varietats de Chicago. Va ser una vocalista i pianista de, boogie-woogie blues i jazz nord-americana. Va ser la primera dona instrumentista a rebre la beca NEA Jazz Masters.

El gener de 1935, va començar a tocar un boogie, que va ser gravat pels tècnics i editat poc després, amb el nom simple de Boogie Woogie, amb un gran èxit de vendes. D’aquest tema es van fer centenars de versions i, al llarg de 1936, es va convertir en una veritable bogeria nacional americana.

Cleopatra Brown no va realitzar moltes més gravacions i, de mica en mica, va deixar d’interessar-se el gènere, fins que, el 1940, es va retirar totalment del món de la música per les seves profundes conviccions religioses que la incomodaven haver de tocar blues.

Redescoberta per Dave Brubeck cap al final de la seva vida, els temps havien canviat, va tornar a gravar.