Saxofonista de jazz, el 1992, arriba a Nova York on toca amb Paul Motian a l’Electric Bebop Band, i va cofundar Bloomdaddies amb Seamus Blake. També va tocar amb Guillermo Klein , Mika Pohjola , Luciana Souza i David Berkman .

El seu primer llançament com a líder, I Wish I Knew, el 1997 i va comptar amb Kurt Rosenwinkel, i el 2010, va llençar tres àlbums en solitari amb Cheek com a líder de la banda del segell Fresh Sound; A Girl Named Joe (1997), Vine (1999) i Blues Cruise, el 2005.

Dos àlbums com a colíder – Lazy Afternoon i Guilty – van ser publicats per Blue Moon el 2002. El 2016, un altre CD, Saturday Songs, va ser llançat per Sunnyside Records i gravat a Supertone Records, València. Criss Cross Jazz també ha llançat dos àlbums de Cheek amb el colíder Seamus Blake. Cheek ha aparegut en més de cent àlbums com a músic de sessió.

Chris Cheek és un dels saxofonistes més sol·licitats en el món del jazz actual, ja que ha tocat en grups de llegendes com Paul Motian, Charlie Haden, Steve Swallow i Bill Frisell . Com a líder ha actuat amb persones com Jorge Rossy, Brad Mehldau, Steve Cardenas i Kurt Rosenwinkle.

La música de Chris abasta una àmplia visió, fermament arrelada a la tradició del jazz amb un peu cap al desconegut. Com diuen Steve Swallow i Carla Bley:

D’una banda, és l’encarnació mateixa d’un lirisme suau i elegant. Però és incapaç de resistir l’impuls de subvertir. És un mestre del cop de puny; just quan t’ha convençut que les coses no poden ser més dolces, ho farà. Toca alguna cosa que et fa tornar a la vida real, una cosa tan directa i concisa com un uppercut. No confiïs en aquest home! Escolta sota el teu risc.

El seu so flexible i dinàmic en tots els saxos, juntament amb la seva adaptabilitat i inventiva, el fan una valuosa contribució a cada banda amb la qual toca.