Té una barreja important d’ètnies: africanes, cherokees, mongolesas e irlandesas. Per tant, no ens ha d’estranyar que ell fos el primer a anticipar-se a la world music, en incorporar música d’altres cultures en les seves composicions ja a finals dels anys cinquanta.

Com adolescent Lloyd va tocar amb el saxofonista George Coleman, amb Harold Mabern i Frank Strozier, i es va convertir en acompanyant habitual de les bandes de blues de BB King, Howlin ‘Wolf, i Bobby “Blue” Bland entre d’altres.

El 1956 Lloyd va deixar Memphis per Los Angeles per obtenir una llicenciatura en música a la Universitat del Sud de Califòrnia,. A la nit, va tocar en clubs de jazz amb Ornette Coleman, Billy Higgins, Scott LaFaro, Don Cherry, Charlie Haden, Eric Dolphy, Bobby Hutcherson i altres artistes de jazz de la costa oest. També va ser membre de la Big Band de Gerald Wilson.

Entre 1960 i 1964 toca amb Chico Hamilton (també en parlarem un dia), Cannonball Adderley i finalment ja al 64 toca assiduament amb Roy Haynes i Tony Williams a la bateria, Richard Davis i Ron Carter en el baix, Gabor Szabo a la guitarra i Don Friedman al piano.

L ‘any seguent forma el seu quartet estable, un conjunt que va incloure al pianista Keith Jarrett, el bateria Jack DeJohnette i el baixista Cecil McBee. El seu primer llançament junts va ser un enregistrament d’estudi, “Dream Weaver”, seguit de “Forest Flower: Live at Monterey “(1966). Forest Flower va ser una de les primeres gravacions de jazz a vendre un milió de còpies, convertint-se en un èxit a les ràdios FM.

Durant els setanta es retira de cCirculació, tocant només amb els Beach Boys..

Torna al món del jazz el 1981 quan va fer una gira amb Michel Petrucciani. El 1986 va ser un mal any perquè va haver d’estar hospitalitzat, retornant a l’escena al Festival de Montreaux de 1988. Des d’aleshores i fins ara ha continuat tocant amb assiduïtat aquesta barreja de jazz i música ètnica que el caracteritza.