Va ser el primer vibrafonista de jazz i una de les seves grans figures des dels anys trenta. El seu estil és fonamentalment el del jazz clàssic, o mainstream jazz, amb forts vincles amb el jazz de les big bands i amb el swing.

Descobert en un restaurant per Benny Goodman, va romandre amb ell de 1936 a 1940.Aquest any forma la seva pròpia orquestra.

Assolí un èxit mundial enorme i el seu director fou per un temps l’eix de la vertadera música de jazz.

La seva orquestra fou qualificada d’huracà del swing, pel ritme trepidant que aconseguia transmetre a la sala.

Com en les antigues bandes de Nova York, al final del concert el director feia baixar els músics a la sala per mesclar-se amb els espectadors, que corejaven amb palmes i seguien el ritme. Mentre el director executava infinitat de fantasies, com, per exemple, simular el ritme de la bateria sobre la calvície d’un espectador, ballar, etc.

De les peces de gran èxit d’orquestra, potser la més popular i un número sensacional sigui Flying Home, que va assolir un extraordinari èxit.