Tota la meva vida he viscut al tall de la navalla de la controvèrsia entre si sóc un músic de jazz o no
Músic espanyol de Jazz i Flamenc, saxofonista tenor i soprà i flautista. Utilitza un llenguatge musical mestís entre el jazz d’arrel i el flamenc, el seu estil es considera una referència d’innovació.
El 2013 va rebre el premi al Millor Músic de Jazz Europeu convertint-se en el primer espanyol reconegut amb el premi de l’Acadèmia Francesa de Jazz. El 2015 va rebre el Premi Nacional de Músiques Actuals.
Després de començar a tocar amb alguns músics professionals, com el pianista Jean-Luc Vallet, el baterista Peer Wyboris, Tete Mntoliu o Lpu Bennet, entre molts d’altres, forma juntament amb Pedro Ruy Blas el grup Dolores, que es converteix de seguida en una referència al panorama espanyol.
Uns pocs anys més tard va ser introduït al món professional del flamenc de la mà de Diego Carrasco i sobretot Paco de Luicía. Al qual acompanyaria en diverses de les seves gires mundials, compartint escenaris amb les més importants figures del jazz internacionals i col·laborant als discos del guitarrista. 3
El 1982 es perfila com un dels músics de més talent al camp del jazz fusió i grava a Mallorca el primer disc al seu nom: Jorge Pardo.
En 1984, grava el seu segon LP: El canto de los guerreros; i el 1987, A mi aire, dues obres amb trets d’experimentació. El 1989 treballa amb el grup Flamenco Fusión.
Aquest mateix any actua al Festival de Jazz de Montreux amb músics brasilers: la cantant Nana Caymmi i el pianista Wagner Tiso.
El juny del 92 es presenta al Town Hall de Nova York al costat de Carles Benavent i altres músics flamencs convidats, dins del programa del New Music Seminar. Al juliol del mateix any, actua amb la Big Band de la TV Alemanya al projecte “Jazzpaña” (Flamenco-Jazz), encapçalant un grup espanyol que es presenta a la sala Kölner Philharmonie de Colònia i al Festival de Jazz de Montreux. Aquest projecte serà plasmat al CD “Jazzpaña”.
Durant els deu anys propers gravarà diversos discos al seu nom en què s’aprecia una evolució en la seva carrera artística. El 2013 va rebre el premi al Millor Músic de Jazz Europeu convertint-se en el primer espanyol reconegut amb el premi de l’Acadèmia Francesa de Jazz.
Reconegut internacionalment, escoltem alguna peça d’ell. Amb Carles Benavent i Tino di Geraldo.
Super. Ho desconeixiem Q més tenim en flauta oclarinet fusionat amb flamenc? Em sembla interessantissim. El vent i la terra. És la fusió perfecte.
A poc a poc, cada dia un article. Gracies per les teves paraules