Un músic i compositor espanyol considerat el millor guitarrista de flamenc contemporani i un dels més virtuosos de l’instrument en l’àmbit mundial.

Juntament amb Ramón de Algeciras i Pepe de Lucía , va rebre com aquests educació musical de la mà del seu pare, Antonio Sánchez Pecino, també guitarrista. En un ambient familiar molt proper al món flamenc, Paco de Lucía aviat va prendre contacte amb algunes de les principals figures del món flamenc, entre les quals algunes de les seves principals influències van ser el Niño Ricardo i Sabicas.

Després de donar-se a conèixer al món flamenc espanyol al Concurs Internacional d’Art Flamenc de Jerez de la Frontera de 1962, va gravar els seus primers discos al costat del seu germà Pepe formant part del conjunt Los Chiquitos de Algeciras. En els anys següents va col·laborar al toc amb els cantaors Fosforito i El Lebrijano i des de 1969 amb Camarón de la Isla.

A partir de la publicació de Fuente y Caudal el 1973, la seva música va arribar al públic majoritari. Amb el pas dels anys la seva música va anar progressivament obrint-se a nous estils alhora que començava a interpretar-se en àmbits més allunyats dels tradicionals tablaos espanyols i llatinoamericans. Va actuar amb èxit a Europa, Amèrica del Nord i Japó, ocupant aquestes gires la major part del seu temps.

Considerat una de les figures principals del flamenc actual, se li atribueix la responsabilitat de la reforma que va portar aquest art a l’escena musical internacional gràcies a la inclusió de nous ritmes des del jazz, la bossa nova i la música clàssica. D’aquesta manera destaquen les seves col·laboracions amb artistes internacionals com Carlos Santana, Al Di Meola o John McLaughlin, però també amb altres figures del flamenc com Camarón de la Isla o Tomatito , amb qui va modernitzar el concepte de flamenc clàssic.

Escoltem i veiem ara a un jove Paco.