George Harrison també va ser un plaer treballar amb ell. Va ser un dels personatges més famosos que he conegut, però tot i que la fama, era un paio molt agradable i amable.
Com amb molts altres casos, un gran grup acostuma a tenir com a mínim un líder indiscutible.És el cas. Aquest grup feia un rock imperiós, basat en el blues elèctric, al qual ell va aportar fluïdesa instrumental, tècnica exuberant i el seu propi carisma com a cantant.
Aquest home es deia Alvin Lee i fa liderar un grup amb un nom curiós perquè es formen aproximadament deu anys després de l’aparició del “rei” i finalment aconsegueixen fugir de l’estil d’aquell rock que Elvis va liderar. Formen part dels grans grups sortits a partir de l’aparició de Cream.
El seu “I’ma going home”, lleugerament retocat, destacaria com un dels punts àlgids en la pel·lícula Woodstock.
Heus aquí Ten Years After i escoltem i veiem la seva actuació el 1969