Com tants altres trompetistes crescuts durant l’imperi absolut d’Armstrong, va conviure amb aquest pes en l’època que la trompeta era l’instrument rei del jazz.

Potser per això no s’ha reconegut com calia la seva capacitat i la seva qualitat dins de la música afroamericana. El seu estil, elegant, sòlid i de bon gust que imprimia a la seva trompeta.

Va emigrar a Europa on es va instal·lar per sempre i va ser un model i un mestre per a centenars de músics del vell continent que veien en ell les arrels del jazz.

Cal un reconeixement general per Bill Coleman.