
Em diuen que sóc el referent del blues a Carolina del Nord.
Va ser un guitarrista i cantant, nascut a Wadesboro, Carolina del Nord, el 10 de juliol de 1907. Va morir a Durham, al mateix Estat, el 13 de desembre de 1941.
Cec i desfigurat a conseqüència de les cremades accidentals d’àcid, produïdes per la seva madrastra quan era nen, segons unes versions, o per la seva parella quan ja tenia vint anys, segons altres, Fulton Allen es guanyava la vida com a músic de carrer, influït per Josh White.
Guitarrista brillant, amb gran maneig de la tècnica fingerpicking i un cert toc de ragtime, va aconseguir crear una veritable escola: Sonny Terry, Brownie McGhee, Blind Gary Davis, Willie Trice i molts altres, van tocar amb ell i es van veure influïts pel seu estil.
A partir de 1935 comença a realitzar enregistraments, moltes d’elles de gran èxit. Va ser molt actiu socialment, com a portaveu de les reivindicacions agrícoles i dels obrers del tabac. Va morir a conseqüència d’una operació per problemes hepàtics. El seu estil es considera paradigma de l’Estil Piedmont o dels Apalatxes, i va influir a músics que provenien del hillbilly, com Chet Atkins o Doc Watson.
