Cantant i pianista estatunidenc, el seu estil de to suau i ritme lent, va influir en el blues de la Costa Oest dels anys 40 i 50. Entre 1949 i 1952, Brown va tenir set èxits al Top 10 de la llista Billboard de R&B dels Estats Units. Entre els seus enregistraments més venuts hi ha Driftin’ Blues i  Merry Christmas Baby.

Professor de quómicaes va instalar a Los Angeñes el 1943.

L’afluència d’afroamericans del Sud durant la Segona Guerra Mundial va crear una escena de clubs nocturns integrada en què els artistes negres tendien a minimitzar els elements de blues més aspres del seu estil.

L’estil de club de blues amb un baix rítmic lleuger i un dring de piano amb la mà dreta i una veu suau es va popularitzar, personificat pel piano de jazz de Nat King Cole. Quan va deixar Los Angeles per actuar en l’àmbit nacional, el seu lloc va ser ocupat pels Three Blazers de Johnny Moore, amb el piano i la veu suaus de Brown.

Els Three Blazers van signar amb Exclusive Records, i la seva gravació de Drifting Blues del 1945, amb Brown al piano i a la veu, va romandre a la llista Billboard de R&B dels Estats Units durant sis mesos, posant Brown al capdavant d’una evolució musical que va canviar la interpretació musical americana.