Va ser un contrabaixista, tubista i director de big band.
Treballa amb Fletcher Henderson , alhora que estudia contrabaix amb Wellman Braud i Pops Foster. Encara que solia alternar ambdós instruments, a partir de 1933 es decanta preferentment pel contrabaix, i toca durant tres anys a la banda de Chick Webb, tornant amb Henderson al 36.

El 1937 funda el seu propi grup, un sextet en què participen, entre altres, Pete Brown, Charlie Shavers o Rus. Per a alguns autors es tracta d’un dels grups bàsics de l’època, que no és possible ometre en parlar del swing. Grava també diversos discos amb músics com Coleman Hawkins, Mezz Mezzrow, Teddy Wilson, Billie Holiday, Charlie Barnet, Benny Goodman o Lionel Hampton.

El 1942 forma, juntament amb altres músics com Buster Bailey i Billy Kyle, una big band que gira per tot el país i que disposa d’una emissió de ràdio setmanal. També reapareix en diverses ocasions, amb figures com Sarah Vaughan (1946), fins a acabar per dissoldre’s el 1950. Després toca amb petits grups, amb músics com Henry Red Allen, Buck Clayton o Benny Carter, fins que mor de 1952, a conseqüència de la diabetis.

És el pioner de l’estil llegat de la tuba i alhora un contrabaixista de pulsació poderosa. Però és especialment reconegut per la seva tasca com a director de banda, per l’equilibri dinàmic dels seus grups i les adaptacions d’obres del repertori clàssic al swing.