UN REBEL POLÍGAM

Breus

He tocat amb totes les llegendes del meu temps, i posteriors.

Cantant i pianista estatunidenc de rock and roll, bugui-bugui i country entre altres estils. També va ser conegut amb el sobrenom de The Killer.

En descobrir que tenia un gran talent tocant el piano, els seus pares van enviar-lo a classes de piano i ben aviat va començar a desenvolupar el seu estil que tant el caracteritza. La seva primera actuació en públic fou l’any 1949, amb l’edat de catorze anys, tocant Drinkin’ Wine Spo-Dee-O-Dee i es decantava clarament pel blues, el jazz, el country i el boogie-woogie.

El 1952 es va casar per conveniència amb Dorothy Barton, tot i que el matrimoni no va funcionar massa bé. Estant casat amb Dorothy, Jerry Lee va deixar embarassada a Jane Mitcham, i els pares de Jane Mitcham van obligar-lo a casar-se amb la seva filla. D’aquesta manera el Jerry estava casat amb dues dones a la vegada.

El 1957, Jerry Lee i el seu grup van enregistrar el seu primer disc d’èxit, Whole Lotta Shakin’ Goin’ On. La cançó, que tenia una lletra molt suggeridora, va ser prohibida en algunes emissores radiofòniques i els predicadors volien censurar-la, al·legant que el rock ‘n’ roll era la música del dimoni.

Els anys setanta van ser complicats per la vida personal del Jerry, als vuitanta la mala sort i la desgràcia van seguir amb ell. El 1983 es va casar amb la seva cinquena dona, Shawn, i només dos mesos després del casament, la tragèdia va tornar una vegada més a la vida del cantant i aquesta va morir per sobredosi de metadona. Jerry, addicte a les drogues, i espantat pel que havia succeït va decidir anar voluntàriament a la clínica de desintoxicació Betty Ford.

El 1989 es va estrenar la pel·lícula Great Balls of Fire! que relatava la seva biografia des que va entrar a la Sun Records fins a la seva desafortunada gira per Anglaterra. La pel·lícula va suposar un gran èxit i va donar a conèixer Jerry a tot arreu. Jerry Lee Lewis va ser interpretat per l’actor Dennis Quaid, mentre que una jove Winona Ryder interpretava el paper de Myra.

Ja era una llegenda viva.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *