Es tracta d’una de les principals icones de la contracultura underground catalana i dels moviments artístics, bohemis i hippies de la Barcelona dels anys 70 i 80, juntament amb figures com Pau Riba, Gato Pérez, Carles Flavià o Jordi Batiste. Al llarg de la seva carrera ha cultivat estils musicals tan dispars com la música progressiva, el rock, el folk, el musical, la cançó, la rumba, la copla i el bolero. I ha influït diverses generacions posteriors de músics.

Va ser membre del col·lectiu Grup de Folk i de les formacions Música Dispersa i Orquestra Plateria. També va col·laborar estretament amb el grup teatral Dagoll Dagom.

Malgrat que va escriure la major part de la seva obra en català, durant una etapa de la vida es va establir a Madrid, on va adoptar l’heterònim Ricardo Solfa. Durant aquesta època va editar quatre treballs discogràfics cantats en castellà.

Potser avui dia peca de certa obsolescència, però ha estat un nom molt important en la vida musical catalana.