Encara que avui dia poques vegades se sent parlar d’Hampton Hawes, va tenir una presència important a l’escena del jazz a mitjans dels anys cinquanta i després de nou a partir de mitjans dels anys seixanta fins a la seva mort el 1977.

Autodidacta; quan era adolescent, tocava amb els principals músics de jazz de la costa oest, com Dexter Gordon, Wardell Gray, Art Pepper, Shorty Rogers i Teddy Edwards. El seu segon treball professional, a divuit anys, va ser tocar durant vuit mesos amb el Howard McGhee Quintet al Hi De Ho Club, en un grup que incloïa Charlie Parker.

Després de servir a l’exèrcit dels EUA al Japó de 1952 a 1954, Hawes va formar el seu propi trio, amb el baixista Red Mitchell i el bateria Chuck Thompson. Les sessions van ser considerades com uns dels millors discos que van sortir de la costa oest en aquell moment. L’any següent, Hawes va afegir el guitarrista Jim Hall per a l’All Night Sessions.

Influències en ell, Parker, Bud Powell, Oscar Peterson, i més tard, algunes frases de Bill Evans.