SOL,PLATJA,SURF I TALENT

Breus

Vàrem fer molt més que cançons per lligar

Distingits per les seves harmonies vocals, són un dels grups més influents de l’era del Rock And Roll. El grup, dirigit pel seu principal compositor i productor Brian Wilson, va ser pioner en nous enfocaments de la producció de música popular, combinant les seves afinitats per grups vocals basats en el jazz i el rock and roll dels anys cinquanta per crear el seu so únic.

Més tard van organitzar les seves composicions per a orquestres d’estudi i van explorar una gran varietat d’estils, incorporant-hi sovint elements de música clàssica com jazz i tècniques d’enregistrament no convencionals de maneres innovadores. La banda va estar integrada en la seva fundació pels germans Wilson: Brian (compositor, veu, baix i piano), Carl (guitarra i veu) i Dennis (bateria, veu); juntament amb un cosí de la família, Mike Love (veu); i un company d’estudis de Brian, Al Jardine (guitarra i veu). Bruce Johnston (veu, baix i piano) es va unir més tard al grup per reemplaçar Brian Wilson en les actuacions en viu.

Les seves obres inicials reflectien la cultura juvenil del sud de Califòrnia: surf, cotxes i noies. El 1964, el grup va abandonar gran part d’aquesta estètica, especialment del surf, per endinsar-se a composicions amb lletres més personals i instrumentacions amb arranjaments orquestrals.

Fins a 1965, les actuacions internacionals de la banda van figurar entre les més populars de la dècada de 1960. Brian Wilson va anar deixant progressivament les actuacions en viu entre 1964 i 1965 per endinsar-se a millorar les futures produccions musicals.

The Beach Boys són considerats segons els crítics com un dels grups de rock nord-americà més importants en l’evolució de la música popular. Críticament aclamats i comercialment reeixits, els Beach Boys van deixar un llegat de vendes que oscil·la entre els 100 i els 300 milions de discos a tot el món.

Van influir en una gran quantitat d’artistes de diversos gèneres i dècades. Va ser una de les poques bandes —al costat de conjunts com The Mamas & The Papas, per exemple— l’èxit dels quals no es va veure perjudicat per la invasió musical britànica.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *