Violinista i director d’orquestra de jazz nord-americà, Tate es va traslladar a Chicago el 1912, i va ser una de les primeres figures de l’escena de jazz de la ciutat, tocant amb la seva banda, la Vendome Orchestra, formació que inicialment tenia nou membres, però que va acabar convertint-se en una big band de quinze músics.

El teatre Vendome, en què actuaven regularment fins a 1928, tenia una sala de cinema i la banda de Tate tocava durant la projecció de pel·lícules mudes. Després seria banda resident d’altres teatres de Chicago, com el Metropolitan o el Michigan Theatre, fins a 1932.

Entre els membres estables de la banda, van estar Louis Armstrong (trompeta), Freddie Keppard (corneta), Buster Bailey (clarinet i saxo), Jimmy Bertrand (bateria), Ed Atkins (trombó), i Lil Hardin i Teddy Weatherford (piano). També van tocar amb Tate, en successives edicions de la banda, Stomp Evans, Eddie South, Punch Miller, Omer Simeon, Preston Jackson, Fats Waller i Teddy Wilson.

El 1945, Tate es va retirar de la música activa i es va dedicar a l’ensenyament musical.