El nostre convidat d’avui va ser un pianista, harmonicista i cantant de blues. És recordat pels seus enregistraments d’Across the Atlantic Ocean i Black Eyed Peas and Hog Jowls. I per la seva manera de xiular.

Va combinar elements de blues, ragtime, Barrelhouse boogie i stride. També en la dècada de 1920 va adquirir el seu sobrenom, basat en un xiulet que feia mentre tocava el piano.

El 1929, va fer els seus enregistraments de debut per Columbia Records. Els discos que va fer no es van vendre en grans quantitats, i Moore no va tornar a gravar fins a 1937, quan algunes de les seves cançons van ser emeses per Decca Records.

Encara que Moore tocava el piano per a audiències de tot el món, mai es va considerar un músic professional. Al llarg de la seva vida va treballar, entre altres oficis com a conductor de carros de mules, rentar plats, treballar com a porter d’hotel i custodiar edificis d’oficines. Es va retirar de l’últim d’aquests treballs el 1965.

Va fer una gira amb l’American Folk Blues Festival a 1969, presentant-se amb Earl Hooker i Magic Sam. El mateix any va gravar una sessió a Stuttgart, Alemanya, que va portar al llançament de l’àlbum Alex Moore a Europa.

No va tornar a gravar ni en la dècada de 1970 ni en la de 1980, però va continuar donant presentacions en viu fins a la seva mort. Va recordar i tornar a cantar el blues que havia gravat en les dècades de 1920 i 1930, com West Texas Woman i Blue Bloomer Blues, amb les seves lletres commovedores i poètiques.